La Mauritania xe no Stato de l’Africa Nord Occidentale, parte del Maghreb.
La confina co el Sahara Ossidentae a nord ovest, l’Algeria a nord est, el Mali a sud est, el Senegal a sud ovest; la xe bagnada da l'Osèano Atlantego a ovest.

Globe icon.svgMauritània
الجمهورية الإسلامية الموريتانية (ar)
République Islamique de Mauritanie (fr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoNational anthem of Mauritania Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«شرف إخاء عدل» Cànbia el vałor in Wikidata
Epònemomori e Mauretania Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

21°N 11°W / 21°N 11°W21; -11Coordinae: 21°N 11°W / 21°N 11°W21; -11

ContinenteAfrica

CapitałeEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Popołasion
Totałe4 420 184 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg882 816 (2013)
DensitàEror d'espresion: "[" no reconosesto. ab/km²
Demònemomauritana, mauritane, mauritani, mauritan  Edit this at Wikidata
Idiomaàrabo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita63,238 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg0,156 (2015)
Putełi no scołarizai451 856 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
Red Arrow Down.svg−24 199 (2014)
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe e Nordàfrica Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea1 030 700 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezurasion
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoKediet ej Jill (915 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoSebkha de Ndrhamcha (en) Traduzi (−5 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Prima mesion documentadaAfrica Occidentale Francese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGoerno de Mauritània Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Mauritània Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de ła Mauritània Cànbia el vałor in WikidataMohamed Ould Ghazouani (it) Traduzi (1° de agosto del 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro de Mauritània Cànbia el vałor in WikidataMohamed Ould Bilal (it) Traduzi (6 de agosto del 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Rapr. parlamentària 
Ìndaze de Democrasia

3.92/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA14 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,52[9] Cànbia el vałor in Wikidata (2017[9] Cànbia el vałor in Wikidata)
MonedaOuguiya mauritana Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Mauritània Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion31 %[10] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1MR Cànbia el vałor in Wikidata MRT Cànbia el vałor in Wikidata 478 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionRIM Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.mr
Prefiso tełefònego+222 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego


MusicBrainz: 657e69c5-cda0-3592-9d39-85b55610bc40

ZiografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Ziografia de la Mauritania.

El paexe el xe desertico a nord (zona Sahara) e semi desertico a sud (zona Sahel).
Se cata vegetaxion solo che longo el fiume Senegal, a l'estremo sud.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Mauritania.

AntighitàCànbia

I berberi[13] xe rivò su le coste de la Mauritania de ancò verso el VI secolo a.C. e ga mandá via i bafour, popolo sudanico che controlaa la costa dal Ghana a la Mauritania de ancò e che darà vita ai soninke. Anca i fenici gavea de le basi maritime longo la costa.
Dopo la parentesi romana, l’impero soninke prese el control de la Mauritania.

I soninke i ga governà fin a l’arivo dei arabi inte el 1076. Soninke e berberi ga fato oposision a i arabi par i cinque secoli a venire.

Dopo el protetorato francexe, la Mauritania xe diventà na colonia de la Francia.

IndipendensaCànbia

El 28 novembre 1960 la Mauritania xe diventà indipendente.

Al momento de l’indipendenza, el 90% de la popolasion vivea na vita nomade e la cavedal sa svilupà do ghera el vilagio de Ksar. Grupi de haalpulaar, sonike, wolof i sa trasfrì dal Senegal e, visto che i savea el francexe, ie diventà i funzionari governativi del novo governo. I mauritani de cultura araba ga tentà de reagire a la francesizasione, ma i no ghe reusidi.

Inte el 1989, i do grupi sa scontrà violentemente, e la violenza ga anca causa na breve guera de confin co el Senegal. La tension tra i do grupi xe oncora alta, anca se la majoria vol na società pi verta.

Inte el 2005, el Consilio Militar par la Giustisia e la Democrasia guidà da Ely Ould Mohamed Vall, ga meso fin a la presidensa de Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya.
El 11 marso 2007, ghe stà le elezioni libare e Sidi Mohamed Ould Cheikh Abdallahi xe diventà presidente.

Ziografia politegaCànbia

La cavedal xe Nouakchott.

PopolasionCànbia

EtnieCànbia

A sud se cata grupi sudanici (wolof, soninke), inte el resto del paexe ghe grupi berberi, arabi e i haratim, etnia nera da sempre s-ciavi dei arabi.

ReligionCànbia

L’islam xe la religion de tuti i mauritani, i cristiani xe quasi tuti stranieri che vive ne la cavedal.

LéngueCànbia

La zente parla arabo.

SosietàCànbia

En Mauritania ghe oncora la s-ciavitù, che l’è stà abolida tre olte ne i ultimi cento ani, sensa risultai pratici.

EconomiaCànbia

La Mauritania xe sempre stà on paexe che vivea de alevamento e poca agricoltura.
Longo la costa e sol fiume Senegal ghe xera anca grupi de pescadori.
Ancò, minerai de fero e pesca de alto mar da le entrate majori a lo Stato. Petrolio, gas e diamanti i diventarà importanti ne i prosimi ani.

Gałeria de somejeCànbia

NotasionCànbia

  1. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  2. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  3. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  4. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  5. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  6. URL de refarensa: http://icdo.org/who-we-are/members/member-states.html. Data de consultasion: 11 de majo del 2020.
  7. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/mauritania. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  8. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  9. 9,0 9,1 Programa de l'ONU par el Desviłupo (curà da), Programa de l'ONU par el Desviłupo, http://hdr.undp.org/en/data.
  10. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  11. 11,0 11,1 11,2 itu.int, http://www.itu.int/net/itu-t/inrdb/e129_important_numbers.aspx. entrada l'8 de lujo del 2016.
  12. iec.ch, http://www.iec.ch/worldplugs/list_bylocation.htm. entrada il 10 de zugno del 2016.
  13. ciamadi anca mauri

Altri projetiCànbia

Linganbi forestiCànbia


Controło de autoritàVIAF (EN143005264 · ISNI (EN0000 0001 2260 0320 · LCCN (ENn79061287 · GND (DE4038051-8 · BNF (FRcb119960187 (data) · NDL (ENJA00567850 · WorldCat Identities (ENn79-061287
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mauritània&oldid=1093441"