El Senegal, ufisialmente Republica del Senegal el xe no Stato de l'Africa occidental.
El confina a nord co la Mauritania, co el Mali a est, co la Guinea Conakry e la Guinea Bissau a sud, el Gambia xe no Stato incunea’ rentro in tel Senegal sudosidental; a ovest el confina co el Oxeano Atlantico.

Senegal
(FR) République du Sénégal
Senegal – Stema Senegal – Bandiera
Dati aministradivi
Nome conpletoRepublica del Senegal
Nome ufisiałe(WO) Senegaal
Łéngue ufisiałifransezo, wolof, Badyara e Balanta
CavedałeDakar
Pułìtega
Forma de goernorepublica
Cao de GoernoMacky Sall
Entrada inte el ONU28 de setenbre 1960
Superfise Totale196 722km²
% de łe àcue2,1
Popołasion
Viventi15 850 567 (2017)
Taso de fertiłità5,09 (2014)
Xiografia
ContinenteAfrica
Confini
Fuxo orarioUTC
Economia
Monedafranco CFA UEMOA (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
PIB nomenałe20.504
Taso de dezocupasion10 % Cànbia el vałor in Wikidata (2014) Cànbia el vałor in Wikidata
ISU0,460 (basso)
Nota: dati monetàri in dòłari (US$)
Vàrie
Còdaxi ISO 3166SN, SEN, 686
TLD.sn
Prefiso tełefònego+221
Sigla targa automobiłìstegaSN
Ino nasionałePincez Tous vos Koras, Frappez les Balafons
Festa nasionałe4 de apriłe
Carte interative
Sito istitusionałe

MusicBrainz: 122bb81f-191e-3798-8be2-4b54ffd7ffa4

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Senegal.

El Senegal l'è un paese pianegiante, la colina pi alta l’è rente a Nepen Diakha e la xe alta solo 584 metri.

Al nord ghe el fiume Senegal che fa da confin co la Mauritania.

Al sud, ghe foreste tropicali. L’est del paexe fa parte del Sahel.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Senegal.

AntighitàCànbia

El Senegal l’è stà abità fin da ła preistoria.
El paexe el xe stà colonizà da vari regni rejonałi par la so importansa par le piste comerciali.

El Islam l'è rivà inte el XI secolo.
El impero de i mandingo controlava na parte del Senegal inte i secoli XIII e XIV. El regno de i jolof controlava el nord a ło steso tenpo.

I europei fasea marcà ne i porti su la costa dal XVI secolo.
Inte el 1677, i francexi ga comprà l’isola de Gorée, poco fora de Dakar. Da qui partea le navi co i sciavi[1].

ModernitàCànbia

Inte el 1850, i francesi ga scomincià a far guera co i regni de l’interno (Waalo, Cayor, Baol, and Jolof) par conquistar el teritorio su la teraferma.

Inte el janaro 1959, Senegal e Sudan Francexe i se univa in federasion auto-governata. La federasion la xe durada poco. Inte el agosto de lo steso ano, i do paexi i se ga diviso con la creasion de le repùbleghe del Senegal e del Mali.

IndipendensaCànbia

Léopold Senghor fu eleto primo presidente del Senegal. Inte el 1980, Senghor sa ritirà da la pułìtega, on dei pochi presidenti africani a lasar el poder de so volontà.

El novo presidente el xe stà Abdou Diouf. Diouf l’à govarnà par quatro legislature e ga promoso l’economia.
Inte el 1982, el Senegal e el Gambia i sa unìo inte na federasion, che parò l’è stà disolta inte el 1989.
A lo steso tempo, la rejon de la Casamance, a sud del Gambia, ga scominsià a far na guera de autoderminasion che la va avanti fin ancò.
En tel 1990-91 ghe stà na breve guera de confin co la Mauritania, specialmente ne la zona de Rosso.

Inte el 2000, Abdoulaye Wade, cao de l’oposision, l'è diventà el terzo presidente del Senegal.

Zeografia politegaCànbia

La cavedal xe Dakar.

PopolasionCànbia

La majoria de la zente la vive ne le zone rurali.

EtnieCànbia

I wolof xe el grupo pi importante (43%), i peul e i toucouleur i xe al 24%, el resto xe grupi etnici picoleti: serer (15%), lebou (10%), jola (4%), mandinka (3%), naarkajors, soninke, bassari.

 
Moschea de ła Divinità, Ouakam

ReligionCànbia

La majoria de i senegalexi i xe musulmani. El islam del Senegal xe organizà atorno a le fratelanze sufi: i do pi importanti grupi xe i Tijaniyya e i Murydyyya.
I cristiani catoleghi xe el 5%, ma i forma na comunità influente. El primo presidente del Senegal xera un catolego.

ŁéngueCànbia

La łéngua ofisial xe el francexe.
Tuti i grupi etneghi ga la so łéngua, anca se el wolof xe ła łéngua franca parlà da tuti.

EconomiaCànbia

L’agricoltura la serve el marcà interno, anca se el Senegal espora bagigi, coton e fruta.
La pesca la serva par el marcà interno e par l’esportasion.

L’industria produse cemento, fertilizanti chimici, prodoti texili, e prodoti alimentari.

El turismo l’à na industria importante.

L’Itałia xe uno dei Stati pi inportanti par el marcà col Senegal.

CuriositàCànbia

La cità de Dakar l’è ciama così par la presenza de i tamarindi, dakar in wolof.
La cità de Rufisque la deve el nome al fiume da le àcue fresche, rio frisco' in portoghexe.

NoteCànbia

  1. Bisogna parò stare atenti, el "forte de i sciavi" che i turisti visita ancò na ga gniente a che fare co la trata dei s-ciavi de na olta.
Controło de autoritàVIAF (EN128920607 · ISNI (EN0000 0004 0458 2116 · LCCN (ENn79007506 · GND (DE4054529-5 · BNF (FRcb152904005 (data) · BNE (ESXX451067 (data) · NDL (ENJA00570654 · WorldCat Identities (ENn79-007506
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Senegal&oldid=1061815"