Nìzer

El Nizer xe no Stato de l'Africa Ocidentale.
El confina a nord co l’Algeria, a nordest co la Libia, a est co el Ciad, a sud co la Nizeria, a sudovest co el Benin e el Burkina Faso, a ovest co el Mali.

Globe icon.svgNìzer
Nijar (ha) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoLa Nigérienne (12 de lujo del 1961) Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Fraternité, Travail, Progrès»
«Fraternity, Work, Progress»
«Братство, труд, прогрес» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoFiume Niger Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

17°N 10°E / 17°N 10°E17; 10Coordinae: 17°N 10°E / 17°N 10°E17; 10

ContinenteAfrica

CapitałeEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Popołasion
Totałe21 477 348 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg2 942 546 (2014)
DensitàEror d'espresion: "[" no reconosesto. ab/km²
Demònemonizerina, nizerini, nizerine, nizerin  Edit this at Wikidata
Idiomafransezo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita60,058 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg0,391 (2015)
Putełi no scołarizai3 410 345 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg57 438 (2014)
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea1 267 000 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Mezurasion
Ponto pì altoMonte Idoukal-n-Taghès (2 022 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoFiume Niger (200 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Dati istòreghi
Prima mesion documentadaAfrica Occidentale Francese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGabineto de Nìzer (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAsenblea Nasionałe de Nìzer Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Niger Cànbia el vałor in WikidataMohamed Bazoum (it) Traduzi (7 de apriłe del 2011) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro del Nìzer Cànbia el vałor in WikidataOuhoumoudou Mahamadou (it) Traduzi (3 de apriłe del 2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Rapr. parlamentària 
Ìndaze de Democrasia

3.29/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA19 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,354[9] Cànbia el vałor in Wikidata (2017[9] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedafranco CFA de l'Àfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion5 %[10] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1NE Cànbia el vałor in Wikidata NER Cànbia el vałor in Wikidata 562 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionRN Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ne
Prefiso tełefònego+227 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webpresidence.ne Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: f27e792b-ddd2-3a70-bdd4-41fb11534b57

EtimołoziaCànbia

El nome del paexe vien dal fiume Nizer.

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Nizer.

Inte el sud, el score el fiume Nizer.
Inte el sud se cata anca el lago Ciad.

Do terzi del paexe xe ocupà dal deserto del Sahara.
Inte el sud se cata le savane. La capitae l’é costruia in sta zona fertile.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Nizer.

No ghe documenti su la storia antica del Nizer. Se sa, da ricatamenti archeologici, che ghera de le popolazioni che vivea in tel nord del paexe 6000 ani fa. Sta gente la sa spostà a sud co la desertificasion de la region del Ténéré, che ancò xe parte del deserto del Sahara.

I hausa i riussì a formar on impero che controlaa le piste carovaniere, dal X al XIX secolo.

Quando i francexi xe rivà in Nizer, el impero hausa xera za in decadimento.
El Nizer l’é entrà ne l’Africa Ocidentale Francexe e ghe restà fin a l’indipendenza.

IndipendenzaCànbia

L’indipendenza xe rivada inte el 1960.

Dopo l’indipendenza ghe sta’ vari colpi de Stato militari.

Inte el 1999, i nizerini ga votà la nova costitusion.

Zeografia politegaCànbia

Sudivixion aministrativeCànbia

El Nizer el xe divixo in 8 rejon pì el departemento capitae de Niamey

 
Departementi del Niger
Rejon Cavedal Superfisie
(km²)
Popolasion
(2001)
Agadez Agadez 634.209 313.274
Diffa Diffa 140.216 329.258
Dosso Dosso 31.002 1.479.095
Maradi Maradi 38.581 2.202.035
Niamey Niamey 670 674.950
Tahoua Tahoua 106.677 1.908.100
Tillabéri Tillabéri 89.623 1.858.342
Zinder Zinder 145.430 2.024.898

Cavedal e altre sitàCànbia

La capitae l'é Niamey.

PopolasionCànbia

EtnieCànbia

I hausa e i djerma-songhai xe le do etnie piassé importanti, e i xe agricoltori.
I altri grupi del Nizer xe pastori e nomadi: fulani, tuareg, kanuri, arabi, e toubou.
La mancanza de acua e de pascolo spinze i pastori a tacar briga co i agricoltori par el control de le risorse. Ghe de frecuente guere tribali e tension.

ReligionCànbia

I musulmani xe el 82%, quei che segue le religioni tradisionali el 17,5%, i cristiani el 0,5%.

LengoaCànbia

La lengoa oficial xe el francexe.

EconomiaCànbia

El setor agricolo produse solo par el marcà interno. I bagigi i xe esportà in Eoropa.
Ghe miniere de fero, oro e on poco de petrolio.

Controło de autoritàVIAF (EN153186877 · ISNI (EN0000 0001 2188 1490 · LCCN (ENn79065240 · GND (DE4042298-7 · BNF (FRcb11877680z (data) · BNE (ESXX453561 (data) · NDL (ENJA00568588 · WorldCat Identities (ENn79-065240
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Nìzer&oldid=1056331"