Repùblega Sentrafricana

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Republega Sentrafricana


El Sentrafica, ufisialmente, republega Sentrafricana[15] (in sango Ködörösêse tî Bêafrîka) xe no Stato de l'Africa Centrale.
La confina co el Ciad a nord, el Sudan a nordest, el Sud Sudan a est, la republega Democràtega del Congo a sud, el Congo a sudovest, e el Camerun a ovest.

Globe icon.svgRepùblega Sentrafricana
Republique Centrafricaine (fr)
Ködörösêse tî Bêafrîka (sg) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoLa Renaissance (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Unité, Dignité, Travail»
«Unity, Dignity, Work»
«Единство, достойнство, труд»
«Единство, достоинство, труд» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

6°42′N 20°54′E / 6.7°N 20.9°E6.7; 20.9Coordinae: 6°42′N 20°54′E / 6.7°N 20.9°E6.7; 20.9

ContinenteAfrica

CapitałeBangui Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe4 659 080 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata aumento1 383 385
Densità7,48 ab/km²
Łénguafransezo
sango (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita52,171 a (2016) Cànbia el vałor in Wikidata (aumento5,309)
Taso de suicìdio7,7 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai693 467 (2012) Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica centrale (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea622 984 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMont Ngaoui (it) Traduzi (1 410 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoUbangi (it) Traduzi (335 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1960
Prima mesion documentadaImpero Centrafricano (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoNational Assembly (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
President (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataFaustin-Archange Touadéra (it) Traduzi (30 marso 2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro della Repubblica Centrafricana (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataFirmin Ngrébada (it) Traduzi (25 febraro 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Rapr. parlamentària 
Ìndaze de Democrasia

1.32/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA19 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,367[11] Cànbia el vałor in Wikidata (2017[11] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedafranco CFA de l'Àfrica Sentrałe Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion7 %[12] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1CF Cànbia el vałor in Wikidata CAF Cànbia el vałor in Wikidata 140 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionRCA Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.cf
Prefiso tełefònego+236 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego


MusicBrainz: 863f49fc-16d0-3fa8-beae-242fc8ab114b

ZeografiaCànbia

El Centrafica xe un altipiano da cui se alza do catene de montagne a nord.

El fa da spartiacue tra el Ciad e el Congo. Ghe fiumi e laghi.

Speso la piova provoca aluvioni.

StoriaCànbia

AntighitàCànbia

I ricatamenti archelogici conferma che la zone xera abità almanco sie mila ani prime de Cristo.

I regni de l’Africa Ocidentale controlaa anca parte del teritorio (imperi de Kanem-Bornu, di Baguirmi, di Ouaddai e i regni de i fur. I grupi islamizati usava la rejone de Oubangui come riserva de sciavi, che i menava su le coste del Mediteraneo o al Cairo.

ModernitàCànbia

Inte el XIX secolo, ghe fu n’invasion de popoli che vegnea dal sud (zande, banda, e baya-mandija).

I eoropei xe rivà ne la zone de Bangui inte el 1885.

Inte el 1894, le tere rente de i fiumi Oubangui e Chari xe stà prese da la Francia che ga dovuo comabatare contro el sultano Rabih az-Zubayr.
En tel 1906, la rejone fu unificà col Ciad. Rico de diamanti e adato a le pinatagioni de cotone, el teritorio fu sfrutà da companie francexi che gavea comprà i diriti dal governo de Parigi.
Dopo la seconda guera mondiale, la Francia ga dato la citadinanza francexe a i abitanti de le colonie, che gavea anca el dirito de elezar de i rapresentanti.

El preto catolego Barthélemy Boganda, fondatore del Movimento par l’Evolusion Sociale de l’Africa Nera, ga conbatù par l’emancipasion de tuta l’Africa. El 1 dicembre 1958 segna la nasita de la republega Centraficana. Boganda xera el cao de governo; fu copà tri mesi dopo co un incidente aereo.

IndipendensaCànbia

David Dacko, so cusin, ga ciapà el so posto e guidà el paexe a l’indipendenza el 13 agosto 1960.
Dacko ga imposto un regime monopartitico e totalitario fin al colpo de Stato del 1965.

El 31 dicembre 1965, el general Jean-Bédel Bokassa ga preso el poder e, inte el 1972, s'a proclamà presidente a vita. Inte el 1976, Bokasa sa fato incoronare imperatore.
Inte el 1979, quando Bokasa xera in visita a l’estero, i francexi ga insienà n’altro colpo de Stato e rimeso Dacko a la presidenza.

Inte el setembre 1981 xe sta la olta del general André Kolingba che l’è restà al poder fin al 1985.
Inte el 1990, Kolingba ga dovua cedar a la presion de la piasa e internasionale e acetare la nasita de un Consilio Nasional Pułìtego Provisorio de la republega.

A le elesioni del 1993, Ange-Félix Patassé ga vinto e ga scominsià a estrometare i fedeli del vecio presidente da tuta l’aministrasion statale.
Patassé l’è stà rieleto inte el 1999, ma ga dovù combatar co i ribeli che volea far un colpo de Stato inte el 2001.
El general François Bozizé fu mandà in bando in Ciad.

Boxizé xe tornà par tor el poder inte el otobre 2002. Bozizé xe stà eleto presidente ne le elesioni del 2005.

Zeografia politegaCànbia

La cavedal xe Bangui.

EconomiaCànbia

I problemi pułìteghi e la mancansa de democrasia ga vù n’influenza negativa su l’economia.

El paexe xe agricolo, la majoria de le persone le pràtega agricoltura de susistensa. Coton e cafè xe prodoti par l’esportasion.
El paexe xe cuerto da foreste e pascoli, doe se aleva cavre e vache.
El sotosuolo xe rico de minerai (diamanti, fero, uranio, oro).

No ghe industria.

PopolasionCànbia

ReligioneCànbia

Li seve le religoni tradisionali el 34% de la xente, li xe cristiani protestanti el 26%, crisitiani catoleghi el 25%, musulmani el 15%.

LéngueCànbia

La zente parla fransexe e sango.

NoteCànbia

  1. voze de refarensadata.uis.unesco.org.
  2. URL de refarensa: https://apps.who.int/gho/athena/data/xmart.csv?target=GHO/SDGSUICIDE,SDG_SH_STA_SCIDEN&profile=crosstable&filter=COUNTRY:*;REGION:*;AGEGROUP:-&x-sideaxis=COUNTRY;SEX&x-topaxis=GHO;YEAR.
  3. voze de refarensadata.uis.unesco.org.
  4. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editore: Interpol. Data de consultasion: 7 disenbre 2017.
  5. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editore: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 disenbre 2017.
  6. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  7. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 majo 2019.
  8. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 majo 2019.
  9. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/central-african-republic. Data de consultasion: 26 majo 2020.
  10. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 lujo 2020.
  11. 11,0 11,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  12. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  13. 13,0 13,1 13,2 voze de refarensaitu.int.
  14. 14,0 14,1 voze de refarensaiec.ch.
  15. Prima de l’indipendenza l’era ciamà Ugangi Shari.
Controło de autoritàVIAF (EN138969798 · ISNI (EN0000 0001 2168 6038 · LCCN (ENn78060051 · GND (DE4067608-0 · BNF (FRcb152975155 (data) · NDL (ENJA00573916 · WorldCat Identities (ENn78-060051
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Repùblega_Sentrafricana&oldid=1084102"