El Burundi xe on paexe de l'Africa Central, ne la region de i Grandi Laghi.
El confina co la Tanzania a sudest, el Rwanda a nord e la Republica Democràtega del Congo a ovest.

Globe icon.svgBurundi
Uburundi (rn) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoBurundi bwacu (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Ubumwe, Ibikorwa, Amajambere»
«Unité, Travail, Progrès»
«Единство, труд, прогрес»
«Unitate, Trudă, Progres»
«Beautiful Burundi» Cànbia el vałor in Wikidata
Epònemokirundi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

3°40′S 29°49′E / 3.666667°S 29.816667°E-3.666667; 29.816667Coordinae: 3°40′S 29°49′E / 3.666667°S 29.816667°E-3.666667; 29.816667

ContinenteAfrica

CapitałeZitega (16 xenaro 2019–)
Bujumbura (–15 xenaro 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe11 530 580 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata aumento5 236 098
Densità414,26 ab/km²
Łénguakirundi (it) Traduzi
fransezo
inglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita57,481 a (2016) Cànbia el vałor in Wikidata (aumento2,62)
Taso de suicìdio9,1 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai824 000 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Orientałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea27 834 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Heha (it) Traduzi (2 684 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoLago Tanganica (772 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1° lujo 1962
Prima mesion documentadaRegno del Burundi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoCouncil of Ministers (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParliament of Burundi (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Burundi (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataÉvariste Ndayishimiye (it) Traduzi (18 zugno 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro del Burundi (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataAlain-Guillaume Bunyoni (it) Traduzi (23 zugno 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Rapr. parlamentària 
Ìndaze de Democrasia

2.14/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA18 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,417[12] Cànbia el vałor in Wikidata (2017[12] Cànbia el vałor in Wikidata)
MonedaFranco del Burundi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca della Repubblica del Burundi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion7 %[13] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1BI Cànbia el vałor in Wikidata BDI Cànbia el vałor in Wikidata 108 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionRU Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.bi
Prefiso tełefònego+257 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webburundi.gov.bi… Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: bd96f09c-c2a8-3996-b52f-291521b688c0

EtimołoziaCànbia

El nome vien da la lengoa parlà da la majoria de la popołasion, el kirundi.

ZeografiaCànbia

El Burundi xe picolo, sensa sbochi sul mar.

Quasi tuto el Burundi xe so n'altopiano pì alto de mile metri. La masima montagna xe el Karonje (2760 m). El resto del paese xe formà da coline.

Na olta el paexe l'era cuerto da foreste. Ancò l'è tuto disboscà par far posto ai campi. Ghe resta solo manco de 600 km² de foreste in do parchi nasionali: Kibira, al confin co el Ruanda,e Rurubu.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Burundi.

AntighitàCànbia

I primi abitanti de la zona xere i pigmei twa.
Co le migrazioni de i bantu, i twa xe stà mesi inte on canton. I bantu ga organizà el primo regno indipendente inte el XVI secolo. El primo re xe stà Ntare Rushatsi.

I todeschi ga invaso la zona in tel 1903, ma i ga perso el paese dopo la Grande Guera.
El Burundi xe pasà soto l'influenza belga, che za controlaa el Zaire[17].

IndipendenzaCànbia

Dopo l'indipendenza inte el 1962, el paexe l'è stà control da diversi governi totalitari in mano a i militari. Ghe xe stà vari genocidi inte el 1965, 1972, 1988, in 1993 organizà da estemisti tutsi par copar i hutu.
En tel 1993 ghe xe stà le prime elesion libare vinte da Melchior Ndadaye, el primo presidente hutu, che el fu copà da militari tutsi dopo qualche mese. Dopo ani de instabilità e de altri genocidi - contro i tutsi -, Pierre Buyoya ga organizà on colpo de stato in tel 1996. Inte el 2000, el governo ga firmà n'acordo co i ribelli par portar la paze inte el paexe. Nonostante l'acordo, la guera civil l'è continuà fin al 2005, quando n'altro acordo l'è stà firmà.

PopołasionCànbia

Co 315 abitanti par kilometro quadrà, el Burundi xe secondo solo al Ruanda in Africa par densità de popołasion.

EtnieCànbia

La majoria xe hutu (85%), on grupo bantu. I tutsi xe el 14%, el resto xe twa, grupo originario del Burundi.

ReligionCànbia

La Cexa catolica xe el grupo religioso pì groso del Burundi (62%). Le religioni tradisionali (23%), el islam (10%) e el protestanteximo (5%) le xe presenti su tuto el teritorio nasional.

LéngueCànbia

La gente la parla kirundi e francexe.
El swahili l'è parlà al confin co la Tanzania e el Congo.

SosietàCànbia

El 65% de i puteleti vive in stato de denutrision cronica.

EconomiaCànbia

El Burundi xe el paese pì povero del mondo co el 70% de la popołasion che vive soto el livel de povertà.

La majoria de i burundexi vive de agricoltura. Quasi tuti i coltiva i campi par verghe da magnar.
Ghe anca de la produsion par l'esportasion: cafè, coton, banana.

Ghe industria manufaturiera legera.

El Burundi xe el paese pì povero del mondo co el 70% de la popołasion che vive soto el livel de povetà.

NoteCànbia

  1. URL de refarensa: http://www.iwacu-burundi.org/blogs/english/english-is-now-official-language-of-burundi/.
  2. voze de refarensadata.uis.unesco.org.
  3. URL de refarensa: https://apps.who.int/gho/athena/data/xmart.csv?target=GHO/SDGSUICIDE,SDG_SH_STA_SCIDEN&profile=crosstable&filter=COUNTRY:*;REGION:*;AGEGROUP:-&x-sideaxis=COUNTRY;SEX&x-topaxis=GHO;YEAR.
  4. voze de refarensadata.uis.unesco.org.
  5. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editore: Interpol. Data de consultasion: 7 disenbre 2017.
  6. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editore: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 disenbre 2017.
  7. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 majo 2019.
  8. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 majo 2019.
  9. URL de refarensa: http://icdo.org/who-we-are/members/member-states.html. Data de consultasion: 11 majo 2020.
  10. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/burundi. Data de consultasion: 26 majo 2020.
  11. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 lujo 2020.
  12. 12,0 12,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  13. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  14. voze de refarensaitu.int.
  15. 15,0 15,1 voze de refarensaitu.int.
  16. 16,0 16,1 voze de refarensaiec.ch.
  17. deso repùblega Democratega del Congo
Controło de autoritàVIAF (EN157863385 · ISNI (EN0000 0001 2097 7669 · LCCN (ENn81025977 · GND (DE4009181-8 · BNF (FRcb11934380r (data) · BNE (ESXX453849 (data) · NDL (ENJA00561085 · WorldCat Identities (ENn81-025977
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Burundi&oldid=1056500"