La Liberia xe un Stato de l'Africa Ocidental.
La confina co la Siera Leon a nordovest, la Guinea a nord, la Costa d'Avorio a est; la xe bagnada da l'Ozeano Atlantego a sudovest.

Infotoła de zeografia pułìtega Liberia
Republic of Liberia (en) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoAll Hail, Liberia, Hail! (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«The Love Of Liberty Brought Us Here»
«Любовта към свободата ни доведе тук» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

6°32′N 9°45′W / 6.533333°N 9.75°W6.533333; -9.75Coordinae: 6°32′N 9°45′W / 6.533333°N 9.75°W6.533333; -9.75


CavedaƚeMonrovia Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe4 731 906 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguainglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea111 369 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Wuteve (it) Traduzi (1 440 m)(1 440 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion7 xenaro 1822
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoLegislature of Liberia (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente della Liberia (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataGeorge Weah (it) Traduzi (22 xenaro 2018) Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente della Liberia (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataGeorge Weah (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe3.392 (-->)
MonedaDollaro liberiano (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.lr
Prefiso tełefònego+231 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.lr
Sito ufisiałe

MusicBrainz: d66e68e6-6410-3d34-a8aa-9242045ed593

EtimołoziaCànbia

Liberia la vol dir "tera de l'omo libaro".

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Liberia .

L'interno l'è piato o con coline base.

La costa l'è interamente ocupà da mangrovie.

El clima l'è caldo umido tropicale, co piova frequente.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Liberia .

AntighitàCànbia

La Liberia l'è stà popolà da grupi bantu e sudanici a partir dal XII secolo.

Inte el XVI secolo la zona l'è stà conquistà da i mane, seguiì da i vai. I kru xe stá boni de fermar i vai e de tegnar el control de la costa.

En tel 1821, la Società Americana de le Colonizasion sa tolto la Liberia par portarghe i s-ciavi liberai.

IndipendensaCànbia

El 26 lulio 1847, i americani residenti in Liberia i ga dichiarà l'indipendenza, co el sostegno del governo degli Stati Uniti.
La nova etnia, i americo-liberiani, no se sa mai integrà co la popolasion locale: i se ciamava americani tra de lor, e i xera tratai da americani da i inglexi che xera in Siera Leone; el sistema de governo e i simboli che i ga selto xera ciaramente americani; i tratava i africani come inferiori.

En tel 1926, el governo de la Liberia ga dato a la industria americana Firestone el dirito de utilizar un teritorio vasto par le piantagioni de l'albero de la goma. Stà concesion ga parmeso no svilupo legero del resto del paexe, ma ga anca formà el nucleo de un problema che scioparà pì vanti.

En tel 1980, el sergente magiore Samuel Kanyon Doe la guidà on colpo de Stato contro el presidente William R. Tolbert. Par la prima volta ne la so storia, el novo governo l'era formà da liberiani etnici. Doe xe presto diventà un ditatore.
En tel 1989, la prima guera civile l'è scominsià soto la guida de on americo-liberiano, Charles Taylor, che gavea el sostegno de la Costa d'Avorio e del Burkina Faso. En tel 1990, i ribeli ga copà Doe ma la guera civile l'è continuà. Tayor l'è stà eleto presidente in tel 1997 ma l'è durà poco.
En tel 1999 n'altra guera civil l'è scopià ne la cavedal Monrovia. Taylor ga dovesto scapar in Nizeria e Gyude Bryant l'è stà nominà presidente par preparar le elesioni democratiche.

En tel 2005, vintitre candidai sà presentà par diventar presidente, tra questi George Weah[1] e Ellen Johnson-Sirleaf[2]. La Sirleaf ga vinto le elesioni. En tel marso 2006, Taylor l'è stà arestà e porta a L'Aia par esar procesà par crimini contro l'umanità.

PopolasionCànbia

La Liberia la ga sirca tre milioni abitanti.

EtnieCànbia

I liberiani xe divisi in sedeze grupi etnici.
I kpelle xe el grupo pì grande.
I liberiani de origine americana xe el 5% de la popolasion.

ReligionCànbia

Le religioni tradisionali xe seguie da la majoria de la popolasion (76,5%).
I cristiani xe el 13,5% (catoleghi 4%). I musulmani el 10%.

LéngueCànbia

En Liberia se parla inglexe.

EconomiaCànbia

El 85% de la popolasion no la ga laoro fiso, e el debito del paexe xe de 3,5 miliardi de dolari.

L'economia la dipende da l'esportasion de goma e fero, diamanti e legname xe importanti.

La popolasion de origine americana la controla l'economia, mentre la popolasion de origine local la vive soto el livel de povertà.
Na campagna nternasional sostegnuda da la rivista italiana Nigrizia ga spinto la Firestone a cambiar le so pułìteghe lavorative in Liberia.

Controło de autoritàVIAF (EN135582643 · ISNI (EN0000 0001 2181 3754 · LCCN (ENn79060233 · GND (DE4035583-4 · BNF (FRcb11864751q (data) · BNE (ESXX4575458 (data) · NDL (ENJA00569439 · WorldCat Identities (ENn79-060233
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Liberia&oldid=1058105"