Monrovia la xe la cavedal de la Liberia. La sità la ga on porto importante che l’è stà usà sa i americani durante la seconda guera mondiale. Ancò, el porto el xe imortante par le esportasion de goma, e fero.
I primi eoropei a rivar in stà zona i xe stà i portoghexi in tel 1560, che i ga catà de le tribù locali e i ga ciamà el posto Cao Mesurado. La zona la xe stà selta da la Società Americana de Colonizasion par costruir la prima colonia de s-ciavi libarà. El primo grupo l’è rivà a l’Ixola de Sherbro (ancò in Sierra Leone) in tel 1821 ma la majoria de lori i xe morti. En tel 1822[1] i sopravisuti i xe stà portà a Cao Mesurado e i ga costruio el vilagio de Christopolis. El vilagio el xe stà ribatezà Monrovia in tel 1824 par onorar el presidente americano Monroe.
La sità de Monrovia la xe cresuda co l’arivo de altri s-ciavi libarà che i ga formà na casta separada da i neri locali. Ancora ancò, i disendenti de i neri americani i controla la vida econòmega e politega de el paexe.
Monrovia la ga subio gravi dani durante la guera civile ne i ani novanta.
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Monrovia
el detien schemi gràfeghi so 
