Monrovia

Monrovia
sità
Monrovia Street.jpg
Na strada de Monrovia
Locałixasion
StatoLiberia Liberia
ConteaMontserrado
DistretoGreater Monrovia
Aministrasion
SìndicoMary Broh
Data de istitusion1824
Teritorio
Coordinae6°18′48″N 10°48′05″W / 6.313333°N 10.801389°W6.313333; -10.801389Coordinae: 6°18′48″N 10°48′05″W / 6.313333°N 10.801389°W6.313333; -10.801389
Superficie194,25km²
Rezidenti1 021 762 (2008) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità2 944,66 ab./km²
Altre informasion
Carte interative

Facebook: 115401238474691 MusicBrainz: 74b46be1-9427-4e7a-bea6-d97e0c1546a8

Monrovia la xe la cavedal de la Liberia. La sità la ga on porto importante che l’è stà usà sa i americani durante la seconda guera mondiale. Ancò, el porto el xe imortante par le esportasion de goma, e fero.

StoriaCànbia

I primi eoropei a rivar in stà zona i xe stà i portoghexi in tel 1560, che i ga catà de le tribù locali e i ga ciamà el posto Cao Mesurado. La zona la xe stà selta da la Società Americana de Colonizasion par costruir la prima colonia de s-ciavi libarà. El primo grupo l’è rivà a l’Ixola de Sherbro (ancò in Sierra Leone) in tel 1821 ma la majoria de lori i xe morti. En tel 1822[1] i sopravisuti i xe stà portà a Cao Mesurado e i ga costruio el vilagio de Christopolis. El vilagio el xe stà ribatezà Monrovia in tel 1824 par onorar el presidente americano Monroe. La sità de Monrovia la xe cresuda co l’arivo de altri s-ciavi libarà che i ga formà na casta separada da i neri locali. Ancora ancò, i disendenti de i neri americani i controla la vida econòmega e politega de el paexe. Monrovia la ga subio gravi dani durante la guera civile ne i ani novanta.

NoteCànbia

  1. Map of Liberia, West Africawdl.org, 1830.
Controło de autoritàVIAF (EN159577344 · LCCN (ENn79107972 · GND (DE4273495-2 · BNF (FRcb15075859c (data) · WorldCat Identities (ENn79-107972
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Monrovia&oldid=1058083"