Monrovia

Monrovia sità
Na strada de Monrovia
Locałixasion
Stato	Liberia
Contea	Montserrado
Distreto	Greater Monrovia
Aministrasion
Sìndico	Mary Broh
Data de istitusion	1824
Teritorio
Coordinae	6°18′48″N 10°48′05″W
Superficie	194,25km²
Rezidenti	1 021 762 (2008)
Densità	2 944,66 ab./km²
Altre informasion
Carte interative

Monrovia la xe la cavedal de la Liberia. La sità la ga on porto importante che l’è stà usà sa i americani durante la seconda guera mondiale. Ancò, el porto el xe imortante par le esportasion de goma, e fero.

Storia

I primi eoropei a rivar in stà zona i xe stà i portoghexi in tel 1560, che i ga catà de le tribù locali e i ga ciamà el posto Cao Mesurado. La zona la xe stà selta da la Società Americana de Colonizasion par costruir la prima colonia de s-ciavi libarà. El primo grupo l’è rivà a l’Ixola de Sherbro (ancò in Sierra Leone) in tel 1821 ma la majoria de lori i xe morti. En tel 1822 i sopravisuti i xe stà portà a Cao Mesurado e i ga costruio el vilagio de Christopolis. El vilagio el xe stà ribatezà Monrovia in tel 1824 par onorar el presidente americano Monroe. La sità de Monrovia la xe cresuda co l’arivo de altri s-ciavi libarà che i ga formà na casta separada da i neri locali. Ancora ancò, i disendenti de i neri americani i controla la vida econòmega e politega de el paexe. Monrovia la ga subio gravi dani durante la guera civile ne i ani novanta.

Note

Portałi:
• Portałe de Africa
|

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Monrovia
• el detien schemi gràfeghi so