Monrovia

Monrovia la xe la cavedal de la Liberia. La sità la ga on porto importante che l’è stà usà sa i americani durante la seconda guera mondiale. Ancò, el porto el xe imortante par le esportasion de goma, e fero.

Monrovia

Monrovia (en)
Epònemo	James Monroe (it)
Pozision
6°18′48″N 10°48′05″W6°18′48″N, 10°48′05″W
Stato	Liberia
Contee della Liberia (it)	contea di Montserrado (it)
Distretti della Liberia (it)	distretto di Greater Monrovia (it)
Cavedałe de	Liberia distretto di Greater Monrovia (it)
Popołasion
Totałe	1 021 762 (2008)
Densità	5 260,04 hab./km²
Zeografia
Àrea	194,25 km²
Bagnà da	Mesurado (it) e Osèano Atlàntego
Dati istòreghi
Avegnimento ciave	Asèdio de Monròvia
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio	GMT UTC+0

Storia

I primi eoropei a rivar in stà zona i xe stà i portoghexi in tel 1560, che i ga catà de le tribù locali e i ga ciamà el posto Cao Mesurado. La zona la xe stà selta da la Società Americana de Colonizasion par costruir la prima colonia de s-ciavi libarà. El primo grupo l’è rivà a l’Ixola de Sherbro (ancò in Sierra Leone) in tel 1821 ma la majoria de lori i xe morti. En tel 1822 i sopravisuti i xe stà portà a Cao Mesurado e i ga costruio el vilagio de Christopolis. El vilagio el xe stà ribatezà Monrovia in tel 1824 par onorar el presidente americano Monroe. La sità de Monrovia la xe cresuda co l’arivo de altri s-ciavi libarà che i ga formà na casta separada da i neri locali. Ancora ancò, i disendenti de i neri americani i controla la vida econòmega e politega de el paexe. Monrovia la ga subio gravi dani durante la guera civile ne i ani novanta.

Note

Portałi:
• Portałe de Africa
|

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Monrovia
• el detien schemi gràfeghi so