El spàraxo (nome sientifego Asparagus officinalis), deła fameja dełe Liliaceae, xe na pianta ke ga el fusto ingropà soto tera (rizoma). Da łì vien su łe parti ke se magna: i turioni. El spàraxo ga drento:

  • ł'aminoacido asparagina
  • rutina
  • asido fołico
  • vitamina A
  • vitamina B
  • manganese
  • fosforo
  • calcio
  • magnesio
  • potasio
Spàraxo
Asparagus plants - geograph.org.uk - 552470.jpg
Clasefegasion sientìfega
dominioEukaryota
regnoPlantae
divisioneMagnoliophyta
classeLiliopsida
sottoclasseLiliidae
ordineLiliales / Asparagales
famigliaLiliaceae / Asparagaceae
genereAsparagus
specieAsparagus officinalis


Pal 90% xe fato de aqua.

StoriaCànbia

El spàraxo el xera coltivà domiła ani fa in Egito, in Axia minore e in Spagna. I Greci no i ło magnava, ma i Romani sì. Difati ghin parla Teofrasto, Catone, Plinio e Apicio ke i mensiona el modo de coltivarlo e de prepararlo par magnare.

Spàraxi de quałità in VenetoCànbia

 
I spàraxi bianchi de Basan
  • Spàraxo bianco de Basan (VI) D.O.P. (Denominasion de origine proteta). Comuni xona D.O.P.: Basan, Cartijan, Poe del Grapa, Roman d'Esełin, Rosan , Tese sol Brenta, Roxà, Noe, Casoła, Marostega.
  • Spàraxo bianco de Simadolmo (TV) I.G.P. (Indicasion giografica proteta). Xe interesà i comuni de Simadolmo, Ormełe, San Poło de Piave, Ponte de Piave, Oderso, Breda de Piave, Maserada, Vasoła.
  • Spàraxo bianco de Badoere, frasion de Morgan (TV) I.G.P. (Indicasion giografica proteta)
  • Nobiłe spàraxo bianco de Verona
 
Spàraxi bianchi e verdi

El spàraxo in cuxinaCànbia

El modo pi clasico de magnar i spàraxi xe, dopo averli coti a vapore, magnarli coi ovi duri. Se pol fare anca rixi e spàraxi, supe, fortaje coi spàraxi o dopararli come verdura cota rente a pese o carne.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Spàraxo&oldid=651269"