Spàraxo
El spàraxo (nome sientifego Asparagus officinalis), deła fameja dełe Liliaceae, xe na pianta ke ga el fusto ingropà soto tera (rizoma). Da łì vien su łe parti ke se magna: i turioni. El spàraxo ga drento:
- ł'aminoacido asparagina
- rutina
- asido fołico'
- vitamina A
- vitamina B
- manganese
- fosforo
- calcio
- magnesio
- potasio
| Spàraxo | |
 | |
| Clasefegasion sientìfega | |
|---|---|
| dominio | Eukaryota |
| regno | Plantae |
| divisione | Magnoliophyta |
| classe | Liliopsida |
| sottoclasse | Liliidae |
| ordine | Liliales / Asparagales |
| famiglia | Liliaceae / Asparagaceae |
| genere | Asparagus |
| specie | Asparagus officinalis |
Pal 90% xe fato de aqua.
StoriaCànbia
El spàraxo el xera coltivà domiła ani fa in Egito, in Axia minore e in Spagna. I Greci no i ło magnava, ma i Romani sì. Difati ghin parla Teofrasto, Catone, Plinio e Apicio ke i mensiona el modo de coltivarlo e de prepararlo par magnare.
Spàraxi de quałità in VenetoCànbia
- Spàraxo bianco de Basan (VI) D.O.P. (Denominasion de origine proteta). Comuni xona D.O.P.: Basan, Cartijan, Poe del Grapa, Roman d'Esełin, Rosan , Tese sol Brenta, Roxà, Noe, Casoła, Marostega.
- Spàraxo bianco de Simadolmo (TV) I.G.P. (Indicasion giografica proteta). Xe interesà i comuni de Simadolmo, Ormełe, San Poło de Piave, Ponte de Piave, Oderso, Breda de Piave, Maserada, Vasoła.
- Spàraxo bianco de Badoere, frasion de Morgan (TV) I.G.P. (Indicasion giografica proteta)
- Nobiłe spàraxo bianco de Verona
El spàraxo in cuxinaCànbia
El modo pi clasico de magnar i spàraxi xe, dopo averli coti a vapore, magnarli coi ovi duri. Se pol fare anca rixi e spàraxi, supe, fortaje coi spàraxi o dopararli come verdura cota rente a pese o carne.