Lago Vitoria

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Lago Vitòria
Ła version stabiłe ła xe stà verifegà el 20 luj 2023. Ghe xe canbiamenti a modèłi e/o file in sta version in atexa de revixion.


El Lago Vitoria xe el piasè grande lago de l'Africa. El xe anca ono de i Grandi Laghi de l'Africa. El lago xe diviso tra Tanzania, Uganda e Kenya, chel ga solo un tochetin. Vari fiumi se imete inte el lago, come el Kagera. Dal Lago Vitoria vien fora el Nilo chel scominsia a Jinja. El livel del lago xe cambia' tante olte inte i ultimi ani. Anco el xe de un metro pi baso del livel medio. Anca inte el 1910-1920 el livel l'era diseso de pi de un metro. L'utilizo de le àcue del Nilo xe regola' da un tratato internasional che ciapa rentro tuti i paesi del bacin acquifero (Rwanda, Burundi, Tanzania, Uganda, Kenya, Etiopia, Eritrea, Sudan, Egito).

Infobox de Zeografia fìzegaLago Vitoria

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteŁago Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoVittoria del Regno Unito (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parte deGrandi Laghi de l'Africa Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon zeogràfegaRift Valley (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Posto
Nasion rivarescaTanzània, Uganda e Kenya Cànbia el vałor in Wikidata
Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Rente aTanzània
Kenya
Uganda Cànbia el vałor in Wikidata
Afluente
EmisàrioNilo Bianco (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Conca idrogràfegaconca del Nilo Cànbia el vałor in Wikidata
Dati e sifre
Altitùdene1 133 m Cànbia el vałor in Wikidata
Prodondità83 m Cànbia el vałor in Wikidata
Mezura240 (larghesa) × 337 (longhesa) km
Perìmetro4 828 km Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea68 100 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Superfise conca idrogràfega238 900 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezure e indegadori
Vołumi2 750 000 hm³ Cànbia el vałor in Wikidata
Istòria
Data de descuerta o invension1858 Cànbia el vałor in Wikidata


Storia

canbia
 
Barcheta sul Lago Vitoria

I primi non africani a vedar el Lago Vitoria i xe stà i arabi. La mapa de al-Adrisi, del 1160 d.C., la ga on disegno de le coste del lago che el xe fato ben. I arabi e i persiani i vegnea fin qi par far marcà de avorio, oro e sciavi. I esploratori eoropei che i xe rivà qi in tel XIX secolo i no ga fato altro che seguire le piste de i marcanti de s-ciavi da la costa fin a Kavirondo (la zona sul lago tra Tanzania e Kenya).

El esplorator inglexe John Hanning Speke el xe rivà sol lago in tel 1958 co Richard Francis Burton co i sercava le fonti del Nilo. Specke el ga dato el nome de Lago Vitoria in onor de la regina inglexe. El re de i baganda, el Kabaka, el gavea la so cavedal rente al lago, dove ancò se cata Kampala. Kampala, co le sità sateliti de Entebbe e de Makerere, la xe la sità pi grande rente al lago.

Ecołozia

canbia

El lago Vitoria el xe on lago zoino, se pensa che el sa formà solo 400 000 ani fa. Ancò, l’area ntorno al lago la xe ona de le pi densamente popolà del mondo. La sovrapopolasion de le zone rente al lago la ga vù n’influensa negativa su l’ecołozia del lago. En tel 1954 i inglexi i ga introdoto el persico del Nilo in tel lago. El persico no el podea risalir el fiume fin al lago par via de le cascate tra el lago e Nimule, al confin co el Sudan. El persico el sa catà sensa predatori e ga scominsià a predar tute le specie de pese in tel lago. Tanti pesi tipici del lago Vitoria i sopravive solo inte i acquari. Co l’esportasion del persico in Eoropa, la pesca de sto pese la stà cresendo. El risultà el xe che i altri pesi scominsia a riprodurse de pi.

N’altro problema ecologico el xe presantà dal giacinto (eichhornia crassipes) che el xe rivà da l’Africa australe. El giacinto forma no strato de vegetasion su l’acqua,impedendo el pasagio se la luce e de l’aria. Dal 1990 in poi, quasi tute le coste del lago le xe stà cuerte dal giacinto. Co l’introdusion de mezi mecanici par la racolta del giacinto e l’introdusion de parasiti naturali (tonchio chiazzato - neochetina eichhorniane), el giacinto xe in regreso.

Controło de autoritàVIAF (EN315526599 · LCCN (ENsh85143182 · GND (DE4063454-1 · BNE (ESXX5175775 (data) · WorldCat Identities (EN315526599
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Lago_Vitoria&oldid=1152055"