Wikipedia

Stati menbri de l'Union Eoropea

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Stato menbro de l'Union eoropea
Ła version stabiłe ła xe stà verifegà el 20 luj 2023. Ghe xe canbiamenti a modèłi e/o file in sta version in atexa de revixion.

I Stati menbri de l'Union eoropea i ze 27.

Bandiere dei stati de l'UE prima del sbandono del Regno Unio da l'Union eoropea
Atuali stati menbri de l'Union eoropea
Animasion sol slargamento de l'Union eoropea      Comunità eoropea      Union eoropea

Lista

canbia

Inte ła toła sevente A ze riportà un prospeto in órdene istòrego, co ła data de entrada inte ła Union de fianco del nome.

Stati Cavedałe Entrada
inte l'Union Eoropea 		Popołasion

(nùmaro abitanti)

Superfise

(km²)

Teritori Notasion
  Belzo Borseła 23 de lujo del 1952
(CECA)

1º de zenaro dle 1958
(Comunità Eoropea in chel momento CEE, CEEA) 		11 358 357 30.536
  Fransa Parize 67 795 000 675.417 6 teritori conprendesti:

7 teritori escludesti:

  Zermània[2] Berlin[3] 83 019 200 357.578 Dopo de ła reunifegasion todesca del 3 de otobre 1990, i tratai i vien slargai anca a ła   Xermania Est.
  Itàłia Roma 60 359 546 302 072
  Łusenburgo Lusenburgo 602 005 2 586
  Paezi Basi Amsterdam 17 200 671 41 543
  Danemarca Copenaghen 1º de zenaro del 1973 5 781 190 43 098[4] 2 teritori escludesti:
  Irlanda Dublin 4 761 865 70 273
  Gresa Atene 1º de zenaro del 1981 10 768 477 131.940[6]
  Portogało Lisbona 1º de zenaro del 1986 10 291 027 92.391[7] 2 teritori conprendesti:
  Spagna Madrid 47 431 256
  Àustria Viena 1º de zenaro del 1995 8 902 600
  Finlàndia Helsinki 5 531 138
  Svèsia Stocolma 10 302 984
  Sipro Nicosia 1º de majo del 2004 1 141 166
  Estònia Tallinn 1 324 820
  Łetònia Riga 1 986 705
  Łituània Vilnius 2 793 397
  Malta La Vałeta 493 559
  Połònia Varsavia 38 470 612
  Repùblega Ceca Praga 10 553 843
  Slovàchia Bratislava 5 421 343
  Slovènia Lubiana 2 089 310
  Ongarìa Budapest 9 655 361
  Bulgaria Sofia 1º de zenaro del 2007 6 981 981
  Romania Bucarest 19 638 000
  Croàsia Zagùbria 1º de lujo del 2013 4 076 246

Dati prinsipałi

canbia
 
     Stati menbri (2013-2020)      Stati candidai      Adezion bociada par referendum inte el 1994      Dimanda conzełada      Adezioe refiutada dal Consejo de l'UE (Mapa del mondo)

I dati de ła toła i se rifarise a stime del Fondo Monetàrio Internasionałe del 2012.

Stati menbri

canbia
Stato Popołasion[8] Superfise (km²) PIL PPP (mld $) PIL PPP pro càpite ($)
  Àustria 8 822 267 83 879 358,916 42 477
  Belzo 11 398 589 30 536 420,632 38 089
  Bulgaria 7 050 034 110 994 103,705 14 234
  Sipro 864 236 9 250 23,566 26 908
  Croàsia 4 105 493 56 594 79,671 18 098
  Danemarca 5 781 190 43 094 210,430 37 738
  Estònia 1 319 133 45 228 28,436 21 226
  Finlàndia 5 513 130 338 424 197,875 36 458
  Fransa 66 926 166 543 965 2 252,536 35 519
  Zermània 82 792 351 357 030 3 194,199 39 058
  Gresa 10 741 165 131 940 280,796 25 061
  Irlanda 4 830 392 70 273 190,805 41 739
  Itàłia 60 483 973 302 073 1 833,945 30 116
  Łetònia 1 934 379 64 589 37,038 18 140
  Łituània 2 808 901 65 200 64,318 20 088
  Łusenburgo 602 005 2 586 42,192 80 679
  Malta 475 701 316 11,137 26 126
  Paezi Basi 17 181 084 41 543 709,522 42 321
  Połònia 37 976 687 312 679 801,974 20 976
  Portogało 10 291 027 92 391 244,960 22 991
  Repùblega Ceca 10 610 055 78 866 286,676 27 164
  Romania 19 530 631 238 391 274,060 12 838
  Slovàchia 5 443 120 49 037 132,384 24 283
  Slovènia 2 066 880 20 273 57,932 28 647
  Spagna 46 658 447 504 645 1 406,684 30 412
  Svèsia 10 120 242 450 295 395,786 41 749
  Ongarìa 9 778 371 93 030 196,790 19 754

Raprezentansa pułìtega inte łe istitusion de ła Union

canbia
Voti in Consejo e menbri del Parlamento Eoropeo
Stati menbri Voti Consejo MPE
Lisbona
Popołasion
in milioni 		%
  Zermània 82,9 18,54% 96
  Fransa 67 14,98% 79
  Itàłia 61,1 13,65% 76
  Spagna 46,9 10,49% 59
  Połònia 38 8,49% 52
  Romania 19,4 4,34% 33
  Paezi Basi 17,4 3,89% 29
  Belzo 11,5 2,56% 21
  Gresa 10,7 2,4% 21
  Repùblega Ceca 10,5 2,35% 21
  Portogało 10,3 2,3% 21
  Svèsia 10,2 2,29% 21
  Ongarìa 9,8 2,18% 21
  Àustria 8,8 1,98% 19
  Bulgaria 7 1,56% 17
  Danemarca 5,8 1,3% 14
  Finlàndia 5,5 1,23% 14
  Slovàchia 5,5 1,22% 14
  Irlanda 4,9 1,1% 13
  Croàsia 4,1 0,91% 12
  Łituània 2,8 0,62% 11
  Slovènia 2,1 0,47% 8
  Łetònia 1,9 0,43% 8
  Estònia 1,3 0,3% 7
  Sipro 0,9 0,2% 6
  Łusenburgo 0,6 0,14% 6
  Malta 0,5 0,11% 6
Totałe 447,5 100% 705
Majoransa dimandada 290,9 65% 353

Stati menbri e candidai par data de entrada

canbia
Stato Adezion Teritori spesałi aderenti a l'Union eoropea Teritori spesałi no aderenti a l'Union eoropea
  Belzo 23 de lujo del 1952 comunità eoropea del carbon e de l'aciajo e 1º de zenaro del 1958 Comunità econòmega eoropea e Comunità eoropea de l'enerzia atòmega
  Fransa   Guyana Fransexe,   Guadalupa,   Martinica,   Mayotte,   Réunion,   San Martin   Saint-Barthélemy,   Połinezia franseze (e Clipperton),   Nóva Kałédonia,   Wallis e Futuna,   Tere austrałi e antartege fransexi,   Saint-Pierre e Miquelon
  Zermània[9]
  Itàłia
  Łusenburgo
  Paezi Basi   Aruba,   Curaçao, Modeło:SMA,   Ìzołe BES
  Danemarca 1º de zenaro del 1973 Comunità eoropea   Ìxołe Fær Øer,   Groenlandia
  Irlanda
  Gresa 1º de zenaro del 1981 Comunità eoropea
  Portogało 1º de zenaro del 1986 Comunità eoropea   Ìzołe Azzorre,   arsipèłago de Madera
  Spagna   Ìzołe Canarie,   Ceuta,   Melilla
  Àustria 1º de zenaro del 1995
  Finlàndia   Ìzołe Åland
  Svèsia
  Sipro 1º de majo del 2004   Repùblega Turca de Sipro del Nord,   Zona cusineto ONU
  Estònia
  Łetònia
  Łituània
  Malta
  Połònia
  Repùblega Ceca
  Slovàchia
  Slovènia
  Ongarìa
  Bulgaria 1º de zenaro del 2007
  Romania
  Croàsia 1º de lulio del 2013
  Turchia Negosiai de adezion
  Montenégro
  Sèrbia
  Masedònia del Nord Candidai a l'adezion
  Albanìa
  Bòsnia e Erzegòvina Pusìbiłi candidai a l'adezion
  Kósovo

Stati za menbri

canbia
Stato Adezion Recesion Teritori spesałi Teritori spesali no aderenti a l'UE
  Regno Unìo 1º de zenaro del 1973 Comunità eoropea 31 de zenaro del 2020   Zibiltera   Guernsey,   Jersey,   Ìzoła di Man,   Akrotiri e Dhekelia,   Bermuda,   Turks e Caicos   Anguilla,   Ìzołe Vèrzeni britàneghe,   Ìzołe Cayman,   Montserrat,   Ìzołe Falkland,   Ìzołe Pitcairn,   Sant'Elena,   Terìtòrio Britànego de l'Osèano,   Zeorza del Sud e Ìzołe Sandwich meridionałi

Resunto

canbia

Inte ła toła sevente ghe ze i Stati fondatori par órdene alfabètego

Stati fondatori

canbia
Stato fondatore Firma tratà istitutivo Stato de l'integrasion eoropea
  Belzo Roma, 25 de marso del 1957 Menbri dal 1º de zenaro del 1958
  Fransa
  Zermania Ovest
  Itàłia
  Łusenburgo
  Paezi Basi

Notasion

canbia
  1. ↑ 1,0 1,1 See Article 355(1) of the Treaty on the Functioning of the Eoropean Union.[1] Archivià il 29 de majo 2014 in Internet Archive.
  2. ↑   Zermania Ovest al momento dell'adesione.
  3. ↑ Bonn al momento dell'adesione.
  4. ↑ 1,6% delle acque
  5. ↑ La Groenlandia ha lasciato l'UE nel 1985.
  6. ↑ 0,86% delle acque
  7. ↑ 0,5% delle acque
  8. ↑ Dati al 2018, Population on 1 JanuaryEurostat.
  9. ↑ Eror: <ref> nisun testo par el marcador al momento de l'adezion

Altri projeti

canbia

Linganbi foresti

canbia


Controło de autoritàLCCN (EN) sh94003571 · BNF (FR) cb11934129f (data)
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Stati_menbri_de_l%27Union_Eoropea&oldid=1151942"