Union Eoropea

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Union eoropea



L'Union Eoropea (scursà UE o Ue) ła xe un union economega e poidega soranasional, che ła ciapa rento 27 stadi eoropei.

Union Eoropea
Europäische Union (de)
Европейски съюз (bg)
Evropská unie (cs)
Den Europæiske Union (da)
Euroopa Liit (et)
Euroopan unioni (fi)
Union européenne (fr)
Europska unija (hr)
European Union (en)
An tAontas Eorpach (ga)
Unión Europea (es)
Europeiska unionen (sv)
Unione Europea (it)
Eiropas Savienība (lv)
Europos Sąjunga (lt)
Európai Unió (hu)
Unjoni Ewropea (mt)
Europese Unie (nl)
Unia Europejska (pl)
União Europeia (pt)
Uniunea Europeană (ro)
Európska únia (sk)
Evropska unija (sl)
Ευρωπαϊκή Ένωση (el) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera
Bandiera
InoAnthem of Europe (1972) Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Motto dell'Unione europea (it) Traduzi» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

50°07′01″N 9°14′52″E / 50.116944°N 9.247778°E50.116944; 9.247778Coordinae: 50°07′01″N 9°14′52″E / 50.116944°N 9.247778°E50.116944; 9.247778

ContinenteEoropa Cànbia el vałor in Wikidata

Capitałe  Borseła Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe447 706 209 (2020) Cànbia el vałor in Wikidata
−65 775 481 (2019)
Densità105,68 hab./km²
DemònemoEoropei   Edit this at Wikidata
Idiomainglezo
franseze
nederlandezo
danezo
èstono
finlandezo
todesco
grego
ungarezo
irlandezo
italian
lituan
połaco
portoghezo
spanjoło
svedezo
bùlgaro
sloven
slovaco
rumen
lètono
maltezo
croato
ceco Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deSpàsio Econòmego Eoropeo Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea4 236 351 km²[2] Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
  Braziłe (1957–)
  Mònaco (1957–)
  Suriname (1957–)
  Andora (1957–)
  Sità del Vategan (1957–)
  San Marin (1957–)
  Svìsara (1957–)
  Turchia (1981–)
  Albania (1981–)
  Maroco (1986–)
  Macedònia del Nord (1991–)
  Liechtenstein (1995–)
  Rùsia (1995–)
  Norveja (1995–)
  Biełorùsia (2004–)
  Ucràina (2004–)
  Sèrbia (2006–)
  Moldàvia (2007–)
  Montenegro (2013–)
  Bòsnia e Erzegòvina (2013–) Cànbia el vałor in Wikidata
Dati istòreghi
FondadorItàłia, Fransa, Lusenburgo, Belzo, Regno dei Paezi Basi e Zermània Òvest Cànbia el vałor in Wikidata
Prima mesion documentadaComunità Eoropea del Carbon e de l'Asajo, Comunità Econòmega Eoropea e Union Eoropea Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoComision Eoropea Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento Eoropeo Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte de Zustìsia de l'Union Eoropea Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro de
Economia
PIL nomenałe17 187 869 517 146 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,876 Cànbia el vałor in Wikidata (2011 Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedaeuro Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

0.304/100

   

Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.eu Cànbia el vałor in Wikidata
Prefiso tełefònegonisun vałore Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Premi
Istòrego

Sito webeuropean-union.europa.eu Cànbia el vałor in Wikidata


















































L'Union Eoropea ła ga creà on so marcà interno ugnoło grasie a łexi eoropee bone par tuti i stadi menbri, inte łe materie 'ndo che i menbri i ga vosù tratar. Łe poideghe de l'Ue łe vol segurar ła łibara sircołasion de parsone, beni, servisi, schei rento al marcà ugnoło, emetar łexi in materea de justisia e dafari interni, mantegner poideghe comuni in materea de trafego, agricoltura, pesca e cresita rexonał e ła saldesa e ła cresita economega dei so menbri.

Istòria

canbia

L'Union Eoropea ła xe stà fondamentà co on longo iter de tratai tacà inte el 1957 co el Tratà de Roma, che ga fat nasar l'Ue co el nome de Comunità Economega Eoropea (CEE), altri tratai inportanti i xe stai el Tratà de Maastricht del 1992, che ga anca portà al nome de des e chel de Łisbon. Xe stà inventà on scheo eoropeo el eoro, che el vien doparà da 20 dei Stati menbri.

L'UE ła ga na superfixe de 4,475,757 km² e na popołasion de 513 mijoni de aneme. Inte el 2012 ła ga risevù el premio Nobel par ła paxe[5].

 
I confini esterni de l'Union Europea.

Da sénplese organizazion internazional, l'Union europea, inte ell corso dei anni, la ga gradualmente aquisìo numarose prerogative tìpeghe de na federazion, col progressìo trasferimento de poderi e de sovranità dai Stati menbri ai organismi comunitari. Malgrado questo, la se fonda tuta ora su tratai internazionai recepìi a livel interno da tuti i Stati menbri, e no la costituisse na entità polìtega unitaria.

El problema de la definizion de l'atual status zurìdego del'Union el xe sfossà, el 29 de otobre 2004, inte la firma, a Roma, del 'tratà che l'istituisse na Costituzion par l'Europa, comunamente conossùo cofà Costituzion europea. Tal testo el ribadisse la possibiità de na cooperazion inforçada par la promozion de iniziative de integrazion intra grupi de paesi, za prevista inte el tratà de Amsterdam e inte quelo de Nizza.

Un novo tratà le giera stà domandà dal Consegio europeo traverso la Dicïarazion de Laeken dopoché el funzionament de le istituzion comuni, el xe atualmente ritegnùo inadato a la coesistença de ben 27 Stati membri, ogni un dei quai co dirito de veo in àree fondamentai de la polìtega comun.

El processo de ratìfega de la Costituzion el se ga interoto el 29 de Magio del 2005 co un referéndum popolar col qual el 54,7% de l'eletorà francese el ga cernìo de no sotoscrìvar el Tratà, pochi di drìo, el 1° de Zugno, anca la popołasion dei Paesi Bassi la se ga dicïarà contraria a l'introduzion del Tratà (col 61,1% dei voti). Seben che i 18 Stato menbri i gabia recepìo el documento, prevaletemente par vìa parlamentar, sta costituzion na la xe mai intrada in vigor.

Dopo el "perìodo de riflession" durà di ani, la canceliera todesca Angela Merkel la ga deciso de rilançar el processo de riforma co la Dicïarazion de Berlin del 25 de Março del 2007, in ocasion dei 50 ani de l'Europa Unìa, col qual se esprimeva la volontà de desfar el gropo entro pochi mesi al fin de consentir la intrada in vigor de un novo tratà inte el 2009, ano de le elezion del novo Parlamento Europeo.

Se ga svolto cussì soto la presidença todesca de l'Union el vèrtese de Bruxelles intra el 21 e el 23 de Zenaro del 2007 inte el qual se xe rivai a un acordo sul novo tratà de riforma. L'acordo el recepisse gran parte de le inovazion contegnùe inte la Costituzion, anca se co calche modìfega par cavar el caràtare costituzional al testo e mecanismi par alguni paesi de "cïamarse fora" da polìteghe comuni.

Dopo la conclusion de la confarença intergoernatìa che la ga finalisà el novo testo, el novo "Tratà de Lisbona" el xe stà aprovà al Consegio Europeo del 18 e 19 de Otobre el firmà el 13 de Dicenbre dai Cavi de Stato e de Goerno. El Tratà el xe stà ratifegà da quasi tuti i Stati firmatari, prevalentemente par vìa parlamentar, inte el corso del 2008. La mancada tarìfega da banda de l'Irlanda in sèvito a un apòsito referéndum confermatìo no la parmetarà, parò, cofà inizialmente auspegà, de farlo intrar in vigor entro le elezion europee del 2009: un secondo referendum el xe infatti previsto in Irlanda entro el Noenbre del 2009.

Dicïarazion, convenzion, ati, tratai e acordi

canbia
In xeneral
Firma
In vigore
Tratai
1948
1948
Tratà de Borseła
1951
1952
Tratà de Parize
1954
1955
Tratà de Borseła modifegà
1957
1958
Tratai de Roma
1965
1967
Tratà de fuxion
1975
N/A
Fine Consejo Eoropeo
1985
1985
Acordo de Schengen
1986
1987
Ato ùgnoło eoropeo
1992
1993
Tratà de Maastricht
1997
1999
Tratà de Amsterdam
2001
2003
Tratà de Niza
2007
2009
Tratà de Lisbona
               
                         
Tre piłastri de l'Union eoropea:  
Comunità eoropee:  
Comunità eoropea de l'enerzia atòmega (EURATOM)
Comunidà eoropea del carbon e de l'asel (CECA) Tratà scadesto el 23 de lujo 2002 Union eoropea (UE)
    Comunità econòmega eoropea (CEE)
        Spasio Schengen   Comunità eoropea (CE)
    TREVI Zustisia e afari interiori (GAI)  
  Cooperasion zudisiaria e de połisia in matèria penałe (CGPP)
          Cooperasion pułìtega eoropea (CPE) Pułitega estera e de seguresa comun (PESC)
Istitusion no oncora funsionanti Union eoropea osidentałe (UEO)    
Sarada el 1º de lulio 2011  
                       

I ani in sèvito riportai i xe quei relativi a le date de firma dei ati: inte alguni casi queste le pol diferir, anca notevolmente, da quele de intrada in vigor dei stesi.

1950

Dichiarazione Schuman

1951

Tratà de Parise

1954

Tratà de Bruxelles

1955

Risoluzion de Messina

1957

Tratai de Roma

1965

Tratà de fusion

1970

Tratà de Lussenburgo

1983

Dicïarazion solene su l'Union europea

1985

Acordi de Schengen

1986

Ato Ùgnolo Europeo

1992

Tratà de Maastricht

1994

Conpromesso de Ioanina

1997

Dicïarazion su l'Union de l'Europa ocidental

1997

Tratà de Amsterdam

2001

Tratà de Nizza

2001

Dicïarazion de Laeken

2004

Costituzion europea

2007

Dicïarazion de Berlin

2007

Tratà de Lisbona

Istituzion

canbia

Le istituzione de la Union Eoropea le ze:

Demografia

canbia

Popołasion

canbia

L'Union Eoropea conta co 510 milioni de abitanti, manco de 7% del'intera popołasion mondiale e la crese demograficamente de modo tanto baso, sirca el 0.23% al'ano.

Léngoe

canbia

L'Union Eoropea contempla 24 léngoa ufisiae, léngoe parlate in almeno un dei stati membri (Anca se solo el Ingleze, el Franseze e manca parte el tódesco le ze usae come léngoe de laoro inté la Comision Eoropea).

Le sità pi grande

canbia
Pos. Sità Stato Popołasion
Berlin Zermania 3 531 201
2 Madrì Spagna 3 141 991
3 Roma Italia 2 868 104
4 Parigi Fransia 2 273 305
5 Viena Austria 1 840 573
6 Bucarest Romania 1 803 425
7 Amburgo Zermania 1 751 775
8 Budapest Ungherìa 1 744 665
9 Varsavia Polónia 1 726 581

Altri projèti

canbia


Notasion

canbia
  1. voze de refarensaeuropa.eu.
  2. URL de refarensa: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ee.html.
  3. URL de refarensa: http://eatc-mil.com/8/About-us. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  5. (EN) All Nobel Peace Prizes

łigami forèsti

canbia







Varda anca

canbia
Controło de autoritàVIAF (EN207634635 · ISNI (EN0000 0001 2375 4495 · LCCN (ENn2004153355 · GND (DE5098525-5 · BNF (FRcb12350708p (data) · BNE (ESXX141032 (data) · NLA (EN35383556 · NDL (ENJA00407066 · WorldCat Identities (ENn2004-153355
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Union_Eoropea&oldid=1158806"