Imèr
Imèr (IPA: /i.ˈmɛr/) (Imör in todesc) l'é in comun de 1 206 abitanti te la provincia de Trènt.
| Imèr (it) Imèr (vec)  | ||
|---|---|---|
| ||
| Pozision | ||
| Stato | Itàłia | |
| Rejon autònoma | Trentin–Alto Àdeze/Südtirol | |
| Provinsa | Trentin | |
| Capitałe | Imer (it)  | |
| Popołasion | ||
| Totałe | 1 184 (2023) | |
| Densità | 42,7 hab./km² | |
| Zeografia | ||
| Àrea | 27,73 km²[1] | |
| Altitùdene | 670 m | |
| Rente a | ||
| Còdazi de identifegasion | ||
| Còdaze postałe | 38050 | |
| Còdaze de matricołasion | TN | |
| Fuzo oràrio | ||
| Prefiso tełefònego | 0439 | |
| ID ISTAT | 022097 | |
| Còdaze catastałe de Itàlia | E288 | |
| Sito web | comune.imer.tn.it | |
 | ||
El se cata te la val de Primier (a òlte dita Val Cismon), davanti a la fin de la Val Noana. El paes el é sul conòide detritich del rich San Piero, che el taja a mèẑ el paes. Imèr el é te el font del mont Arinàs, davanti a la Vederna.
Zeografia
canbiaTeritòrio
canbiaA sud-est de Imèr ghe n'é el mont Tasé, a sud, inveẑe se verẑ la Val Noana. Par sta val se pòl veder le Vette Feltrine e, mèjo de tut, el Pavión. A sud-ovest taca la val del Schenèr, co el lach omònimo, vècia strada par ruàr a Primier de Feltre e donca del Mondo de fora. A òvest ghe n'é la Tatóga, onde che se vet ben la cesota de San Silvestro che la sovrasta la part basa de la val, e de nòrd-òvest a nòrd-èst ghe n'é el Bedolé, che el se slònga de la Gòbera fin scuasi al Role (anca se la parola Bezolè la indica sol in toc del mont).
El paes el se poja su el conòide detritich che el fenis, do in ẑima, te la piana de le Giare, paròla che rua del tipo de tarén fat pì che altro de giara detrìtica, ingrumada de le piene dei ghebi Cismon, Rio San Piero e Noana, scuèrta de un fin strato de tera, pì che altro portà dei contadini, graẑie anca a la coltazura, te el pasar del tèmp. La fertilità de la piana la é mèzio-basa pròprio par colpa de la composiẑión del taren che ghe n'é sot.
Zeografia antròpica
canbiaEn bòn toc de la popolaẑion la é conẑentraza te el paes de Imèr e in cic te le fraẑion dei Masi, de le Pèẑe e Pontét. Le abitaẑion ìzołaze le é pròpio poche, doperaze in bòna part par masi.
I Solivi
canbia
El coston a sud del Bezolé, te i tareni comunali de Mezan e de Imèr i ciapa el nome de Solivi, parché i se vòlta al sol. De l'altro vèrs dei Solivi ghe n'é i Pustèrni, che l'é i scrémpeni setentrionali sot a i monti Vedèrna e Tasé che par cuasi tuta'l'an i é sènẑa sol.
I Solivi na òlta i era in gran prà (fora che i ronchi) co campi de varie piante (sorch, cartùfole, fasoi e segàla) e vari alberi da fruti (pomi, pere, pèrseghi, nos, ẑarese e armelini), mesi regolarmènt par la vivacità del posto. Co el miracolo econòmich del secondo dopoguera la vita contadina la vèn arbandonaza e, non esèndoghen pì bisàgn de fen par le vache i prazi non i vèn pì siegazi, così che incoi na bòna part dei Solivi, pì che altro la part pì alta, la se ga inboscà.
Resta anca incoi ẑèrti prazi grandi asèi, tipo Solan e Solan Grant a òvest, Colazina, Casiéi e i Maciózi a est e le Còste e Balazói te la part pì alta.
Monte Vederna
canbiaA i piei del Pavion ghe n'é la Vederna, in gran prà particolar par la presènẑa de tanti masi, le casère primieròte doperaze par menar le bès-ce in altura e par serar via el fen. Par ndar su se pol ciapar tre divèrse strade e cualche trói: de Pontet par ẑirca 15 km; da Imèr na straza erta fata de salesà de 4 km; sèmpro de Imèr par la Val Noana e, te el Gavión, girando vèrso la Vederna (sta vìa la é in tut de ẑirca 11 km).
Che che ghe n'é
canbiaSu le Vezèrne, fora a i Masi, ghe n'é na cesòta alpina, intitolaza a la Madona de la Neu (cuà, in agost, se fa la festa de la Mazòna de la Neu, la sagra de le Vederne, onde che rua i abitanti de Imèr e de tuta la val e tanti turisti), in rifugio, na casina de la Forestale par i campegi estivi e invernai, e la malga Agneròla, proprio a i piei del Pavion. A nòrd de le Vezerne ghe n'é la ẑima del mont, onde che ghe n'é in gran prà, le Còste.
Su la Val de Primier, a nòrd del spiaẑ, ghe n'é na cros, la Cros dei Alpini, de onde che se pòl vezer el paesagio dolomitic de la Val de Primier: i paesi mesi vesin al ghèbo, el masicio de le Pale de San Martìn, el Lagorai, le Dolomiti de la Val de Fasa e tuti i masici a nòrd, nòrd-èst e nòrd-òvest; la Cros dei Alpini l'é un dei posti pì bèi e caraterìstici de la Val de Primier. La cros, co el inpianto de luminaẑion, se pol vederla te le sere pre-festive e de festa, insieme a la cros del Pazèla, te el comun de Tresacua.
La propietà de la Vederna no la é né del comun de Imèr né dei privati: te el 1742 63 almeròi i ga fat in consòrẑio che el ga spartì i prazi in tante partiẑèle, date de siegar a rotaẑion par diese anni a ògni sòcio e a le famée. Incoi sta gestion la é sconparsa, ma el consorẑio el ghe n'é e el numero dei vesini de la Vederna (i disendènti mas-ci de cuei che i ga fat el consòrẑio; te el caso che se aese solche fiole femene, se pèrẑ el dirito de zar ai fioi i tareni) el sarìe difiẑil de saer.
Su la Vederna se pòl vezer i "stóli" de Morosna, osìa i stoli scavazi intant la guèra, i ga dei busi de onde se pòl sbarar co i canói, controlando cosita na bòna part de tèra.
Scanajòl e Arẑón
canbiaEl comun de Imèr el ciapa entre anca na ìzoła 'ministrativa che la é fata de le ẑime Scanajòl (2465 m s.l.m.) e Arẑón (2309 m s.l.m) che le é stacaze del rest del comun. Sto tòch el ciapa el nome de Imèr II (2), e se ghen sent parlar zà te el 1474 te na sentènẑa par meter i esati confini de sti pòsti co la Regola de Siror. Imèr II la é stata data al comune parché na òlta, co che la zent la era pì che altro contazini, ghe n'era bisògn de fen e se ga ẑernì el Scanajòl par far sto mes-cer.
A Imèr II ghe n'é do malghe: la malga Arẑon e la malga Scanajòl.
Clima
canbiaEl clima de Imèr el é asèi fret, parché in Italia sto comun l'é un che in mèdia el comsuma de pì par scaldar le case[3].
Te i sti ultimi ani anca a Imèr se fa sentir el riscaldamènt global, infati névega sènpro de manco che nò sti ani.
Stòrgia
canbia
Imèr, già dal'XI secolo, el é insieme a Canal San Bovo un dei cuatro colmèi o règole del Primier (i altri l'é Tonadich, Tresacua e Mezan). Te el 1794, pò, se ga domandà a le autorità del Tiròl de farse indipendènti de Canal, e te el an drìo (1795) se ga dividest i tareni.[4]
El teritorio del comun el confina co la Provincia de Bełun drìo la Strada statale 50 del Grappa e del Paso Role a la fraẑion de Pontet, onde che ghe n'èra la dogana infra l'Impero Austriaco (el Trentino-Alto Adige l'èra na so part) e el Regno d'Itàlia fin a la fin de la Prima guerra mondiale.
Te el ventènio fasista el govèrno el ga unì Imèr co Mezan par formar el comun ùnico de Mezzano-Imer (1925), ma te el 1947 se i ga separazi de nòu, sentèndo el bisògn de do comunità sìngole.
A i primi de novèmbre del 1966 el paes, cofà el resto de la val, el é stat ciapà entre de la 'luvion che el ga fat tanti dani e in mòrt. L'é la stesa 'luvion che a Firènẑe la ga danegià o desfat de le òpere d'arte.
El paes el é saltà te le cronaghe naẑionali te el lujo 2011 par la festa co la carne de ors fata de la Lega Nord.
Le Canòpe
canbia
De el 1565 a i primi de 'nl Noveẑento se ga sfrutà dei giacimenti de mineral sora Imèr ciamaza I Solivi[5].
- Te la Val de San Piero ghe n'era in stol de onde che se cavea fora ràm, arzènt e pionbo, parò al dì ze incoi no se sa bèn onde che la poderìe eser;
- A Baladói (dit anca Klìnghental ober Imor) ghe n'è in stol da onde se cavea el fèr;
- A Solàn del Sandro ghe n'é vari stoli de onde che se cavea fèr e ràm. Sti ultimi i ghe n'é ncora e i vèn doperazi cofà acuezoti comunai, al de fora se pòl ncora vezer in conòidi de detriti.
El mineral el vegnea pò fondest a la Ferareẑa de Tresacua, cosita i ga fat su la Via Nova che se pòl far anca incoi, che la va de la Gòbera a Tresacua. A la Ferareẑa el mineral el vegnea anca laorà in bare par spostarlo mèjo co i musati.
Monumènti e pòsti interesanti
canbiaTe el Medioevo Imèr el èra te la diòcesi de Feltre e la é pasaza a Arcidiòcesi de Trent sol te el 1786. Te el 1798 ghe n'é stata n'altra granda svòlta te el pian religioso: Imèr la é vegnesta curaẑìa indipendènta de Mezan, che prima le èra insieme.
La Ceza de la paròchia de Imèr la é dedicaza a i santi Piero e Paol graẑie pì che altro a le vècie influènẑe de la diòcesi de Feltre. Infati, anca te el comun vesin de Lamon el patron l'é San Piero.
Co el tìpico tabernàcol de legn trentin, el prim nùcleo el é almancol del 1300, parché se ghen sènt parlar par la prima òlta te un statuto del 1367. I la ga sgrandaza te el mèẑ del 1500 e pò te el seteẑènto. El canpanil del ẑincueẑènto el é stat sgrandà te el XIX secolo.
Vesin al afresco de San Cristofolo ghe n'é in portal de tipo del baròco dit Porta dei òmeni, ciamà cosita parché la salta fora de la navaza dreta, onde che na òlta se sèntea i òmeni.
Su un afresco del seteẑènto, fora de la cesa, se vet San Cristofolo, protetor dei viandanti, intant che el mena el Bambin Jesù al de là de un ghèbo.
La Ceza la é scandiza de tre navade. El altar maór de legn del 1768 el é consacrà a la Trinità; sora a cuel de la navaza a ẑanca ghe n'é na statua de la Madòna co de drìo na pala co su la Madona del Rosario, co sot i santi Silvèstro (patròn de Primier), Antòni, san Checo e Marìa Madalena. Te la navaza a dreta ghe n'é na statua del Sacro Cor de Jesù e na pala co su la Trinità co a i piei san Gioani Nepomucèno e San Bortol, patròni de la val del Vanoi. Sti do altari laterai i é del 1763.
Cesòta de San Silvestro
canbiaTe el taren comunal la va segnaza la vècia cesòta de San Silvèstro, del dosènto e mesa su un cròt de la Tatoga a dominar l'entraza de la val. San Silvèstro l'é el patròn de la val de Primier e se conta che, pròpio te sta cesòta ghen sìe stat in miràcol, el miràcol de San Silvèstro. I abitanti del Primier i va su in portision oramai de sècoli, speẑialmènt al 31 disèmbre e al 1º de majo.
Architeture ẑivili
canbiaSu varie case del paes se pòl veder dei afreschi, che i é drìo a sparir a colpa del tènp parché i é vèci. Ste piture le é scuasi tute sacre.
La casa del comun
canbiaEl muniẑipio de Imèr el é su el Piaẑal dei Piaẑa, parché par sècoli cuela ga stata la casa de sta famea siora che la ga bu na gran influènẑa su l'economìa del paes: i Piaẑa, apunto. El municipio el é, insieme a la cesa, un de le costruẑion pì vèce de Imèr.
Soẑietà
canbiaAbitanti censii
Etnìe e minoranẑe forèste
canbiaI forèsti che abita a Imèr el 1º de zegnèr 2011 i é 34 (el 2,8% del total).
Cultura
canbiaLéngue
canbiaLa lengua pì doperaza a Imèr l'é el diałeto primierot, vesin al vèneto.
Praticamènt tuta la zent la sa el talgian, a òlte parlà anca a casa cofà lengua mare.
La léngua estèrna pì difondesta l'é el tòic a causa sìa de l'apartenènẑa del Trentin al Impero austro-ungarico fin a la fin de la Prima guera mondiałe, sìa de la vesinanẑa del Sudtirol.
Religion
canbiaI abitanti de Imèr i é pì che altro catòlici, anca se co l'imigraẑion ghe n'é grupi de altre religion.
Tradiẑion e folclor
canbiaLa popolaẑion la ze ligaza a la tradiẑion Trentin-tirolese fà mozo de vestirse.
Anca el magnar el é ligà a i vesini tirolesi: tipici l'é i canederli e la polenta. Pò ghe n'é anca magnari ùgnoli de la Val de Primier, cofà le pape, la tosèla e el pandòlo.
Personalità ligaze a Imèr
canbiaClotilde Micheli (o Suor Maria Serafina), fondatrice de le Moneghe dei angeli, proclamaza beata te el 2011. Visto che la ga vivest tuta la so vita a Faicchio (Canpania), Imèr se ga gemelà co cuel paes.
El sport praticà par tradiẑion a Imèr l'é el si de fondo, e te la località Pèẑe (e a òlte anca te la località Giare) ghe n'é dele piste, onde che in bòn toco de la zent la fea sto sport.
A Imèr ghe n'é el Gruppo Sportivo Pavione, che el paricia corsi de spòrt de varie sòrt.
Economìa
canbia
Na òlta, a Imèr, la economìa la se basea pì che altro su ste atività: el pì de la zent la era impiegaza te l'agricoltura e te el alevamènt de le vache. Te le malghe vegnea pò fat el botiro de malga, rinomà botiro portà fin a Venèẑia[7].
L'era pò svilupaze la produẑion de legne e la fluitaẑion de sto legn ncora vèrso Venèẑia[8], onde che i marangoi i fea su le stòrgiche galère. No par gnent a la fraẑion dei Masi ghe n'era el pòrto dei Masi, onde che ruea tute le taje (bore) del Primier, e de cuà le vengnea fate fluitar, in primavera, lònc el Cismon vèrso Venèẑia.
Gemelagi
canbia
Bibliografìa
canbia- Floriano Nicolao, Imèr, storia, arte, vita (1977).
Nòte
canbia- ↑ voze de refarensaistat.it.
- ↑ Comun de Imèr
- ↑ Tuttitalia
- ↑ Comun de Imèr Archivià il 21 de aprile 2015 in Internet Archive.
- ↑ Sandro Gadenz, Marco Toffol, Luigi Zanetel, LE MINIERE DI PRIMIERO Raccolta antologica di studi, Comitato storico-rievocativo di Primiero, 1993, pp. pagg. 73-75.
- ↑ Tuttitalia
- ↑ Cibo 360
- ↑ [1]
Altri projeti
canbia
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Imèr
el detien schemi gràfeghi so
Ligamenti foresti
canbia- Sito ufiẑial del comun;
- Imèreventi, evènti vari che ghe n'é a Imèr;
- Statìstiche che le parla del comun de Imèr
- El sito dei vigili del foch de Imèr.
