Osèano Atlàntego

osèano
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Oceano Atlantico
10 canbiaminti in sta version i xe drio spetar ła verìfega. Ła version stàbiłe ła xe sta controłada el 1 maj 2021.


L'Osèano Atlàntego el xe el secóndo osèano de ła Tera, e el cuerde sérca el 20% de ła superficie.

Infobox de Zeografia fìzegaOsèano Atlàntego

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteOsèano Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoAtlante (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parte deosèano mondiałe Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Nasion rivarescaIslanda, Norveja, Svèsia, Finlàndia, Rùsia, Estònia, Letònia, Lituània, Połònia, Zermània, Danemarca, Paezi Basi, Regno Unio, Irlanda, Belzo, Fransa, Spanja, Portogało, Mònaco, Itàłia, Malta, Slovènia, Croàsia, Bòsnia e Erzegòvina, Montenegro, Albania, Gresa, Turchia, Bulgaria, Romania, Ucràina, Zeòrza, Sipro, Sìria, Lìbano, Israełe, Pałestina, Ezito, Lìbia, Tunizia, Alzeria, Maroco, Mauritania, Cao Verdo, Sènegal, Gànbia, Guinea-Bissau, Guinea, Siera Leon, Liberia, Costa d'Avòrio, Ghana, Togo, Benin, Nizèria, Camerun, São Tomé e Príncipe, Guinea Ecuatoriałe, Gabon, Repùblega del Congo, Angoła, Repùblega Democràtega del Congo, Namìbia, Sudàfrica, Ciłe, Arzentina, Uruguai, Braziłe, Suriname, Guyana, Venesueła, Cołónbia, Trinidad e Tobago, Barbados, Granada, St. Vincent e Grenadine, St. Lucia, Dominica, Saint Kitts e Nevis, Antigua e Barbuda, Pànama, Nigaragua, Ondùras, Guatemaƚa, Belize, Costa Rica, Repùblega Dominicana, Haiti, Zamàega, Cuba, Bahamas, Mèsego, Stati Unii de l'Amèrica e Cànada Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon aministrativaàcue internasionałi Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Rente aDepressione betica (it) Traduzi
Nordàfrica Cànbia el vałor in Wikidata
Formà da
Afluente
Dati e sifre
Prodonditàmàsimo: 8 605 m
mèdio: 3 646 m Cànbia el vałor in Wikidata
Mezura5 000 (larghesa) km
Ponto pì basoAbisso Milwaukee (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea106 460 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezure e indegadori
Vołumi305 811 900 km³ Cànbia el vałor in Wikidata


El xe dełimità a òvest dal continente american (da ła banda setentrional co ła Mèrica del Nord, da qûeła meridional co ła Mèrica del Sud) e a est da l'Europa e da l'Àfrica[1], a sud da'l continente antartico [2].

El meridian 20°E[3] ło separa a est da l'Osèano Indian; cheło 67°W[4] ło separa a ovest da l'Osèano Pasìfico.
El łimite osidental del'osèano inte el arsipełago de ła Tera del Fógo el xe in corispondensa de'l Pasajo de Drake.
A nord el xe cołegà co el Mare Jasal Àrtico, dal qûal ło separa na łìnea convensional che ła va da ła Groenlandia fin al arsipełago de łe Spitzbergen[5] e n'altra łìnia convensional che ła va da łe Spitzbergen a ła banda setentrionae de ła Norvegia[6].

Inóltra existe anca de łe conesion artifisałi co staltri osèani:co l'Osèano Pasìfico par banda de'l Canal de Panamá [7], e co l'Osèano Indian par banda del canal artificial de Suez[8].

El nome de l'osèano, el riva da ła mitołogìa greca, el signìfica "Mar de Atlante".

Zeografia fizega

canbia

Sto osèano el òcupa un basin a forma de "S", slongà inte ła diresion nord-sud. El xe dividést in do sesion prinsipałi, l'Atlàntico del Nord e l'Atlàntico del Sud, da corénti equatoriałi a sérca 8° de latitùden nord.
L'Osèano Atlàntego, specie nea parte setentrionàe, el presenta coste iregolari co molte baie, golfi e comunicasion co altri mari. Tra sti ultimi ghe xe a ovest el Mar dei Caraibi, el Golfo del Mèsego, el Golfo de San Lorenso, ła Baia de Hudson e ła Baia de Baffin[9], e a est el Mar Mediteraneo, el Mar Negro, el Mar Seltego, ła Mànega , el Mare del Nord, el Mar Bàltego, el Mare de Barents, el Mare de Norveja e el Groenlandia.

Idrografia

canbia

L'osèano propriamente dito el coerxe un'area de sirca 82 362 000 km² (pari a 8 olte quea de l'Europa), che riva a 106 450 000 km² se se toe in considerasion anca i so mari adiacenti.
L'Atlàntego el coerxe el 20% dea superficie dea Tera, e el xe secondo solo al Pasìfego come grandessa. Le tere ocupàe da ła conca idrogràfega de l'Atlàntego e amonta a cuatro olte quee del Pasìfego o de l'Indiàn.

Ea larghessa de l'Atlàntego ła varia tra 2 848 km inte el ponto pi streto, tra el Brasil e ła Liberia, fin a 4 830 km tra i Stati Uniti e l'Africa setentrionàe.

Ea profondità mèdia de l'Atlàntego ła xe de 3 926 metri, ridota a 3 332 se se toe in considerasion i mari adiacenti.
Ea profondità majore a xe de 8 605, ragiunta nea Fossa de Milwaukee, vissìn a Porto Rico.

El volume de l'Osèano Atlàntego el xe de 323 600 000 km³, e de 354 700 000 km³ considerando anca i mari adiacenti.

E linee de costa de l'Atlàntego e riva in totale a 111 000 km.

Ìzołe

canbia

E pi grande ìzołe de l'Atlàntego e xe ła Groenlandia, ła Tera de Baffin, l'Islanda, Teranova, ła Gran Bretagna, l'Irlanda, Cuba e Hispaniola.
Tra cuee picenine se segnala e Ìxołe Canarie, e Azore, e ìzołe del Cao Verde, e Bermuda, e Isole Madeira, e Isole Falkland, l'ìzoła de Ascension, Sant'Elena, Tristan da Cunha, e tute e ìzołe minori dea regiòn caraibica (Bahamas, Martinica, Barbados ecc.).

  1. ma do dei só mari adiasénti, el Mar Mediteràneo e el Mar Negro i bagna anca l'Àxia.
  2. Secondo serti giografi el riva soło che al parałeło 60°S, oltre del cual se pasa a l'Osèano giasal Antartego dito anca Osèano Austral
  3. in corispondensa del Cao de Bóna Speransa
  4. in corispondensa del Cao Horn
  5. el limite setentrional del Mar de Groenlandia.
  6. el limite setentrional del Mar de Norvegia.
  7. che el xe rénteghe a l'equador, inte l'istmo che el łiga le do Mèriche
  8. che el cołega in realtà el Osèano Indian co el Mar Mediteràneo.
  9. considerando el osèano estexo fin al continente antartego anca el Mare de Weddell
Controło de autoritàVIAF (EN152295726 · LCCN (ENsh85009201 · GND (DE4003388-0 · BNF (FRcb119309855 (data) · BNE (ESXX451748 (data) · NDL (ENJA00572558 · WorldCat Identities (EN152295726
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Osèano_Atlàntego&oldid=1164329"